Conjugació del verb amatonar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de amatonar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | amatonar |
|---|---|
| Gerundi | amatonant |
| Participi | amatonat, amatonada, amatonats, amatonades |
Indicatiu
| Present | amatone, amatones, amatona, amatonem, amatoneu, amatonen |
|---|---|
| Futur | amatonaré, amatonaràs, amatonarà, amatonarem, amatonareu, amatonaran |
| Condicional | amatonaria, amatonaries, amatonaria, amatonaríem, amatonaríeu, amatonarien |
| Imperfet | amatonava, amatonaves, amatonava, amatonàvem, amatonàveu, amatonaven |
| Passat simple | amatoní, amatonares, amatonà, amatonàrem, amatonàreu, amatonaren |
| Passat perifrastic | vaig amatonar, vares amatonar, va amatonar, vàrem amatonar, vàreu amatonar, varen amatonar |
Subjuntiu
| Present | amatone, amatones, amatone, amatonem, amatoneu, amatonen |
|---|---|
| Imperfet | amatonara, amatonares, amatonara, amatonàrem, amatonàreu, amatonaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, amatona, amatone, amatonem, amatoneu, amatonen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.