Conjugació del verb alumar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de alumar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | alumar |
|---|---|
| Gerundi | alumant |
| Participi | alumat, alumada, alumats, alumades |
Indicatiu
| Present | alume, alumes, aluma, alumem, alumeu, alumen |
|---|---|
| Futur | alumaré, alumaràs, alumarà, alumarem, alumareu, alumaran |
| Condicional | alumaria, alumaries, alumaria, alumaríem, alumaríeu, alumarien |
| Imperfet | alumava, alumaves, alumava, alumàvem, alumàveu, alumaven |
| Passat simple | alumí, alumares, alumà, alumàrem, alumàreu, alumaren |
| Passat perifrastic | vaig alumar, vares alumar, va alumar, vàrem alumar, vàreu alumar, varen alumar |
Subjuntiu
| Present | alume, alumes, alume, alumem, alumeu, alumen |
|---|---|
| Imperfet | alumara, alumares, alumara, alumàrem, alumàreu, alumaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, aluma, alume, alumem, alumeu, alumen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.