Conjugació del verb alullar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de alullar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | alullar |
|---|---|
| Gerundi | alullant |
| Participi | alullat, alullada, alullats, alullades |
Indicatiu
| Present | alulle, alulles, alulla, alullem, alulleu, alullen |
|---|---|
| Futur | alullaré, alullaràs, alullarà, alullarem, alullareu, alullaran |
| Condicional | alullaria, alullaries, alullaria, alullaríem, alullaríeu, alullarien |
| Imperfet | alullava, alullaves, alullava, alullàvem, alullàveu, alullaven |
| Passat simple | alullí, alullares, alullà, alullàrem, alullàreu, alullaren |
| Passat perifrastic | vaig alullar, vares alullar, va alullar, vàrem alullar, vàreu alullar, varen alullar |
Subjuntiu
| Present | alulle, alulles, alulle, alullem, alulleu, alullen |
|---|---|
| Imperfet | alullara, alullares, alullara, alullàrem, alullàreu, alullaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, alulla, alulle, alullem, alulleu, alullen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.