Conjugació del verb almoinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de almoinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | almoinar |
|---|---|
| Gerundi | almoinant |
| Participi | almoinat, almoinada, almoinats, almoinades |
Indicatiu
| Present | almoine, almoines, almoina, almoinem, almoineu, almoinen |
|---|---|
| Futur | almoinaré, almoinaràs, almoinarà, almoinarem, almoinareu, almoinaran |
| Condicional | almoinaria, almoinaries, almoinaria, almoinaríem, almoinaríeu, almoinarien |
| Imperfet | almoinava, almoinaves, almoinava, almoinàvem, almoinàveu, almoinaven |
| Passat simple | almoiní, almoinares, almoinà, almoinàrem, almoinàreu, almoinaren |
| Passat perifrastic | vaig almoinar, vares almoinar, va almoinar, vàrem almoinar, vàreu almoinar, varen almoinar |
Subjuntiu
| Present | almoine, almoines, almoine, almoinem, almoineu, almoinen |
|---|---|
| Imperfet | almoinara, almoinares, almoinara, almoinàrem, almoinàreu, almoinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, almoina, almoine, almoinem, almoineu, almoinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.