Conjugació del verb allumenar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de allumenar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | allumenar |
|---|---|
| Gerundi | allumenant |
| Participi | allumenat, allumenada, allumenats, allumenades |
Indicatiu
| Present | allumene, allumenes, allumena, allumenem, allumeneu, allumenen |
|---|---|
| Futur | allumenaré, allumenaràs, allumenarà, allumenarem, allumenareu, allumenaran |
| Condicional | allumenaria, allumenaries, allumenaria, allumenaríem, allumenaríeu, allumenarien |
| Imperfet | allumenava, allumenaves, allumenava, allumenàvem, allumenàveu, allumenaven |
| Passat simple | allumení, allumenares, allumenà, allumenàrem, allumenàreu, allumenaren |
| Passat perifrastic | vaig allumenar, vares allumenar, va allumenar, vàrem allumenar, vàreu allumenar, varen allumenar |
Subjuntiu
| Present | allumene, allumenes, allumene, allumenem, allumeneu, allumenen |
|---|---|
| Imperfet | allumenara, allumenares, allumenara, allumenàrem, allumenàreu, allumenaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, allumena, allumene, allumenem, allumeneu, allumenen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.