Conjugació del verb al·lucinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de al·lucinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | al·lucinar |
|---|---|
| Gerundi | al·lucinant |
| Participi | al·lucinat, al·lucinada, al·lucinats, al·lucinades |
Indicatiu
| Present | al·lucine, al·lucines, al·lucina, al·lucinem, al·lucineu, al·lucinen |
|---|---|
| Futur | al·lucinaré, al·lucinaràs, al·lucinarà, al·lucinarem, al·lucinareu, al·lucinaran |
| Condicional | al·lucinaria, al·lucinaries, al·lucinaria, al·lucinaríem, al·lucinaríeu, al·lucinarien |
| Imperfet | al·lucinava, al·lucinaves, al·lucinava, al·lucinàvem, al·lucinàveu, al·lucinaven |
| Passat simple | al·luciní, al·lucinares, al·lucinà, al·lucinàrem, al·lucinàreu, al·lucinaren |
| Passat perifrastic | vaig al·lucinar, vares al·lucinar, va al·lucinar, vàrem al·lucinar, vàreu al·lucinar, varen al·lucinar |
Subjuntiu
| Present | al·lucine, al·lucines, al·lucine, al·lucinem, al·lucineu, al·lucinen |
|---|---|
| Imperfet | al·lucinara, al·lucinares, al·lucinara, al·lucinàrem, al·lucinàreu, al·lucinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, al·lucina, al·lucine, al·lucinem, al·lucineu, al·lucinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.