Conjugació del verb alienar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de alienar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | alienar |
|---|---|
| Gerundi | alienant |
| Participi | alienat, alienada, alienats, alienades |
Indicatiu
| Present | aliene, alienes, aliena, alienem, alieneu, alienen |
|---|---|
| Futur | alienaré, alienaràs, alienarà, alienarem, alienareu, alienaran |
| Condicional | alienaria, alienaries, alienaria, alienaríem, alienaríeu, alienarien |
| Imperfet | alienava, alienaves, alienava, alienàvem, alienàveu, alienaven |
| Passat simple | aliení, alienares, alienà, alienàrem, alienàreu, alienaren |
| Passat perifrastic | vaig alienar, vares alienar, va alienar, vàrem alienar, vàreu alienar, varen alienar |
Subjuntiu
| Present | aliene, alienes, aliene, alienem, alieneu, alienen |
|---|---|
| Imperfet | alienara, alienares, alienara, alienàrem, alienàreu, alienaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, aliena, aliene, alienem, alieneu, alienen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.