Conjugació del verb albirar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de albirar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | albirar |
|---|---|
| Gerundi | albirant |
| Participi | albirat, albirada, albirats, albirades |
Indicatiu
| Present | albire, albires, albira, albirem, albireu, albiren |
|---|---|
| Futur | albiraré, albiraràs, albirarà, albirarem, albirareu, albiraran |
| Condicional | albiraria, albiraries, albiraria, albiraríem, albiraríeu, albirarien |
| Imperfet | albirava, albiraves, albirava, albiràvem, albiràveu, albiraven |
| Passat simple | albirí, albirares, albirà, albiràrem, albiràreu, albiraren |
| Passat perifrastic | vaig albirar, vares albirar, va albirar, vàrem albirar, vàreu albirar, varen albirar |
Subjuntiu
| Present | albire, albires, albire, albirem, albireu, albiren |
|---|---|
| Imperfet | albirara, albirares, albirara, albiràrem, albiràreu, albiraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, albira, albire, albirem, albireu, albiren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.