Conjugació del verb aïnar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de aïnar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | aïnar |
|---|---|
| Gerundi | aïnant |
| Participi | aïnat, aïnada, aïnats, aïnades |
Indicatiu
| Present | aïne, aïnes, aïna, aïnem, aïneu, aïnen |
|---|---|
| Futur | aïnaré, aïnaràs, aïnarà, aïnarem, aïnareu, aïnaran |
| Condicional | aïnaria, aïnaries, aïnaria, aïnaríem, aïnaríeu, aïnarien |
| Imperfet | aïnava, aïnaves, aïnava, aïnàvem, aïnàveu, aïnaven |
| Passat simple | aïní, aïnares, aïnà, aïnàrem, aïnàreu, aïnaren |
| Passat perifrastic | vaig aïnar, vares aïnar, va aïnar, vàrem aïnar, vàreu aïnar, varen aïnar |
Subjuntiu
| Present | aïne, aïnes, aïne, aïnem, aïneu, aïnen |
|---|---|
| Imperfet | aïnara, aïnares, aïnara, aïnàrem, aïnàreu, aïnaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, aïna, aïne, aïnem, aïneu, aïnen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.