Conjugació del verb agramar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de agramar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | agramar |
|---|---|
| Gerundi | agramant |
| Participi | agramat, agramada, agramats, agramades |
Indicatiu
| Present | agrame, agrames, agrama, agramem, agrameu, agramen |
|---|---|
| Futur | agramaré, agramaràs, agramarà, agramarem, agramareu, agramaran |
| Condicional | agramaria, agramaries, agramaria, agramaríem, agramaríeu, agramarien |
| Imperfet | agramava, agramaves, agramava, agramàvem, agramàveu, agramaven |
| Passat simple | agramí, agramares, agramà, agramàrem, agramàreu, agramaren |
| Passat perifrastic | vaig agramar, vares agramar, va agramar, vàrem agramar, vàreu agramar, varen agramar |
Subjuntiu
| Present | agrame, agrames, agrame, agramem, agrameu, agramen |
|---|---|
| Imperfet | agramara, agramares, agramara, agramàrem, agramàreu, agramaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, agrama, agrame, agramem, agrameu, agramen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.