Conjugació del verb afonar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de afonar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | afonar |
|---|---|
| Gerundi | afonant |
| Participi | afonat, afonada, afonats, afonades |
Indicatiu
| Present | afone, afones, afona, afonem, afoneu, afonen |
|---|---|
| Futur | afonaré, afonaràs, afonarà, afonarem, afonareu, afonaran |
| Condicional | afonaria, afonaries, afonaria, afonaríem, afonaríeu, afonarien |
| Imperfet | afonava, afonaves, afonava, afonàvem, afonàveu, afonaven |
| Passat simple | afoní, afonares, afonà, afonàrem, afonàreu, afonaren |
| Passat perifrastic | vaig afonar, vares afonar, va afonar, vàrem afonar, vàreu afonar, varen afonar |
Subjuntiu
| Present | afone, afones, afone, afonem, afoneu, afonen |
|---|---|
| Imperfet | afonara, afonares, afonara, afonàrem, afonàreu, afonaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, afona, afone, afonem, afoneu, afonen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.