Conjugació del verb aflamar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de aflamar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | aflamar |
|---|---|
| Gerundi | aflamant |
| Participi | aflamat, aflamada, aflamats, aflamades |
Indicatiu
| Present | aflame, aflames, aflama, aflamem, aflameu, aflamen |
|---|---|
| Futur | aflamaré, aflamaràs, aflamarà, aflamarem, aflamareu, aflamaran |
| Condicional | aflamaria, aflamaries, aflamaria, aflamaríem, aflamaríeu, aflamarien |
| Imperfet | aflamava, aflamaves, aflamava, aflamàvem, aflamàveu, aflamaven |
| Passat simple | aflamí, aflamares, aflamà, aflamàrem, aflamàreu, aflamaren |
| Passat perifrastic | vaig aflamar, vares aflamar, va aflamar, vàrem aflamar, vàreu aflamar, varen aflamar |
Subjuntiu
| Present | aflame, aflames, aflame, aflamem, aflameu, aflamen |
|---|---|
| Imperfet | aflamara, aflamares, aflamara, aflamàrem, aflamàreu, aflamaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, aflama, aflame, aflamem, aflameu, aflamen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.