Conjugació del verb afinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de afinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | afinar |
|---|---|
| Gerundi | afinant |
| Participi | afinat, afinada, afinats, afinades |
Indicatiu
| Present | afine, afines, afina, afinem, afineu, afinen |
|---|---|
| Futur | afinaré, afinaràs, afinarà, afinarem, afinareu, afinaran |
| Condicional | afinaria, afinaries, afinaria, afinaríem, afinaríeu, afinarien |
| Imperfet | afinava, afinaves, afinava, afinàvem, afinàveu, afinaven |
| Passat simple | afiní, afinares, afinà, afinàrem, afinàreu, afinaren |
| Passat perifrastic | vaig afinar, vares afinar, va afinar, vàrem afinar, vàreu afinar, varen afinar |
Subjuntiu
| Present | afine, afines, afine, afinem, afineu, afinen |
|---|---|
| Imperfet | afinara, afinares, afinara, afinàrem, afinàreu, afinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, afina, afine, afinem, afineu, afinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.