Conjugació del verb afiblar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de afiblar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | afiblar |
|---|---|
| Gerundi | afiblant |
| Participi | afiblat, afiblada, afiblats, afiblades |
Indicatiu
| Present | afible, afibles, afibla, afiblem, afibleu, afiblen |
|---|---|
| Futur | afiblaré, afiblaràs, afiblarà, afiblarem, afiblareu, afiblaran |
| Condicional | afiblaria, afiblaries, afiblaria, afiblaríem, afiblaríeu, afiblarien |
| Imperfet | afiblava, afiblaves, afiblava, afiblàvem, afiblàveu, afiblaven |
| Passat simple | afiblí, afiblares, afiblà, afiblàrem, afiblàreu, afiblaren |
| Passat perifrastic | vaig afiblar, vares afiblar, va afiblar, vàrem afiblar, vàreu afiblar, varen afiblar |
Subjuntiu
| Present | afible, afibles, afible, afiblem, afibleu, afiblen |
|---|---|
| Imperfet | afiblara, afiblares, afiblara, afiblàrem, afiblàreu, afiblaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, afibla, afible, afiblem, afibleu, afiblen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.