Conjugació del verb afanar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de afanar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | afanar |
|---|---|
| Gerundi | afanant |
| Participi | afanat, afanada, afanats, afanades |
Indicatiu
| Present | afane, afanes, afana, afanem, afaneu, afanen |
|---|---|
| Futur | afanaré, afanaràs, afanarà, afanarem, afanareu, afanaran |
| Condicional | afanaria, afanaries, afanaria, afanaríem, afanaríeu, afanarien |
| Imperfet | afanava, afanaves, afanava, afanàvem, afanàveu, afanaven |
| Passat simple | afaní, afanares, afanà, afanàrem, afanàreu, afanaren |
| Passat perifrastic | vaig afanar, vares afanar, va afanar, vàrem afanar, vàreu afanar, varen afanar |
Subjuntiu
| Present | afane, afanes, afane, afanem, afaneu, afanen |
|---|---|
| Imperfet | afanara, afanares, afanara, afanàrem, afanàreu, afanaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, afana, afane, afanem, afaneu, afanen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.