Conjugació del verb afalconar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de afalconar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | afalconar |
|---|---|
| Gerundi | afalconant |
| Participi | afalconat, afalconada, afalconats, afalconades |
Indicatiu
| Present | afalcone, afalcones, afalcona, afalconem, afalconeu, afalconen |
|---|---|
| Futur | afalconaré, afalconaràs, afalconarà, afalconarem, afalconareu, afalconaran |
| Condicional | afalconaria, afalconaries, afalconaria, afalconaríem, afalconaríeu, afalconarien |
| Imperfet | afalconava, afalconaves, afalconava, afalconàvem, afalconàveu, afalconaven |
| Passat simple | afalconí, afalconares, afalconà, afalconàrem, afalconàreu, afalconaren |
| Passat perifrastic | vaig afalconar, vares afalconar, va afalconar, vàrem afalconar, vàreu afalconar, varen afalconar |
Subjuntiu
| Present | afalcone, afalcones, afalcone, afalconem, afalconeu, afalconen |
|---|---|
| Imperfet | afalconara, afalconares, afalconara, afalconàrem, afalconàreu, afalconaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, afalcona, afalcone, afalconem, afalconeu, afalconen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.