Conjugació del verb advindre en valencià

Infinitiu

advindre

Família

Segona conjugació

Model verbal

Conjugacio verificada

Participi destacat

advengut / advingut, advenguda / advinguda, advenguts / advinguts, advengudes / advingudes

Gerundi destacat

advenint

Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.

Infinitiu	advindre
Gerundi	advenint
Participi	advengut / advingut, advenguda / advinguda, advenguts / advinguts, advengudes / advingudes

Present	advinc, advens, advé, advenim, adveniu, advenen
Futur	advindré, advindràs, advindrà, advindrem, advindreu, advindran
Condicional	advindria, advindries, advindria, advindríem, advindríeu, advindrien
Imperfet	advenia, advenies, advenia, adveníem, adveníeu, advenien
Passat simple	advinguí, advingueres, advingué, advinguérem, advinguéreu, advingueren
Passat perifrastic	vaig advindre, vares advindre, va advindre, vàrem advindre, vàreu advindre, varen advindre

Present	advinga, advingues, advinga, advingam, advingau, advinguen
Imperfet	advinguera, advingueres, advinguera, advinguérem, advinguéreu, advingueren

Imperatiu	-, advine, advinga, advingam, advingau, advinguen