Conjugació del verb advindre en valencià

Infinitiu

advindre

Família

Segona conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

advengut / advingut, advenguda / advinguda, advenguts / advinguts, advengudes / advingudes

Gerundi destacat

advenint

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	advindre
Gerundi	advenint
Participi	advengut / advingut, advenguda / advinguda, advenguts / advinguts, advengudes / advingudes

Present	advinc, advens, advé, advenim, adveniu, advenen
Futur	advindré, advindràs, advindrà, advindrem, advindreu, advindran
Condicional	advindria, advindries, advindria, advindríem, advindríeu, advindrien
Imperfet	advenia, advenies, advenia, adveníem, adveníeu, advenien
Passat simple	advinguí, advingueres, advingué, advinguérem, advinguéreu, advingueren
Passat perifrastic	vaig advindre, vares advindre, va advindre, vàrem advindre, vàreu advindre, varen advindre

Present	advinga, advingues, advinga, advingam, advingau, advinguen
Imperfet	advinguera, advingueres, advinguera, advinguérem, advinguéreu, advingueren

Imperatiu	-, advine, advinga, advingam, advingau, advinguen