Conjugació del verb advertir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de advertir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | advertir |
|---|---|
| Gerundi | advertint |
| Participi | advertit, advertida, advertits, advertides |
Indicatiu
| Present | advertixc, advertixes, advertix, advertim, advertiu, advertixen |
|---|---|
| Futur | advertiré, advertiràs, advertirà, advertirem, advertireu, advertiran |
| Condicional | advertiria, advertiries, advertiria, advertiríem, advertiríeu, advertirien |
| Imperfet | advertia, adverties, advertia, advertíem, advertíeu, advertien |
| Passat simple | advertí, advertires, advertí, advertírem, advertíreu, advertiren |
| Passat perifrastic | vaig advertir, vares advertir, va advertir, vàrem advertir, vàreu advertir, varen advertir |
Subjuntiu
| Present | advertixca, advertixques, advertixca, advertim, advertiu, advertixquen |
|---|---|
| Imperfet | advertira, advertires, advertira, advertírem, advertíreu, advertiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, advertix, advertixca, advertim, advertiu, advertixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.