Conjugació del verb adverar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de adverar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | adverar |
|---|---|
| Gerundi | adverant |
| Participi | adverat, adverada, adverats, adverades |
Indicatiu
| Present | advere, adveres, advera, adverem, advereu, adveren |
|---|---|
| Futur | adveraré, adveraràs, adverarà, adverarem, adverareu, adveraran |
| Condicional | adveraria, adveraries, adveraria, adveraríem, adveraríeu, adverarien |
| Imperfet | adverava, adveraves, adverava, adveràvem, adveràveu, adveraven |
| Passat simple | adverí, adverares, adverà, adveràrem, adveràreu, adveraren |
| Passat perifrastic | vaig adverar, vares adverar, va adverar, vàrem adverar, vàreu adverar, varen adverar |
Subjuntiu
| Present | advere, adveres, advere, adverem, advereu, adveren |
|---|---|
| Imperfet | adverara, adverares, adverara, adveràrem, adveràreu, adveraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, advera, advere, adverem, advereu, adveren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.