Conjugació del verb acunçar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de acunçar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | acunçar |
|---|---|
| Gerundi | acunçant |
| Participi | acunçat, acunçada, acunçats, acunçades |
Indicatiu
| Present | acunce, acunces, acunça, acuncem, acunceu, acuncen |
|---|---|
| Futur | acunçaré, acunçaràs, acunçarà, acunçarem, acunçareu, acunçaran |
| Condicional | acunçaria, acunçaries, acunçaria, acunçaríem, acunçaríeu, acunçarien |
| Imperfet | acunçava, acunçaves, acunçava, acunçàvem, acunçàveu, acunçaven |
| Passat simple | acuncí, acunçares, acunçà, acunçàrem, acunçàreu, acunçaren |
| Passat perifrastic | vaig acunçar, vares acunçar, va acunçar, vàrem acunçar, vàreu acunçar, varen acunçar |
Subjuntiu
| Present | acunce, acunces, acunce, acuncem, acunceu, acuncen |
|---|---|
| Imperfet | acunçara, acunçares, acunçara, acunçàrem, acunçàreu, acunçaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, acunça, acunce, acuncem, acunceu, acuncen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.