Conjugació del verb aconsolar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de aconsolar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | aconsolar |
|---|---|
| Gerundi | aconsolant |
| Participi | aconsolat, aconsolada, aconsolats, aconsolades |
Indicatiu
| Present | aconsole, aconsoles, aconsola, aconsolem, aconsoleu, aconsolen |
|---|---|
| Futur | aconsolaré, aconsolaràs, aconsolarà, aconsolarem, aconsolareu, aconsolaran |
| Condicional | aconsolaria, aconsolaries, aconsolaria, aconsolaríem, aconsolaríeu, aconsolarien |
| Imperfet | aconsolava, aconsolaves, aconsolava, aconsolàvem, aconsolàveu, aconsolaven |
| Passat simple | aconsolí, aconsolares, aconsolà, aconsolàrem, aconsolàreu, aconsolaren |
| Passat perifrastic | vaig aconsolar, vares aconsolar, va aconsolar, vàrem aconsolar, vàreu aconsolar, varen aconsolar |
Subjuntiu
| Present | aconsole, aconsoles, aconsole, aconsolem, aconsoleu, aconsolen |
|---|---|
| Imperfet | aconsolara, aconsolares, aconsolara, aconsolàrem, aconsolàreu, aconsolaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, aconsola, aconsole, aconsolem, aconsoleu, aconsolen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.