Conjugació del verb acollonir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de acollonir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | acollonir |
|---|---|
| Gerundi | acollonint |
| Participi | acollonit, acollonida, acollonits, acollonides |
Indicatiu
| Present | acollonixc, acollonixes, acollonix, acollonim, acolloniu, acollonixen |
|---|---|
| Futur | acolloniré, acolloniràs, acollonirà, acollonirem, acollonireu, acolloniran |
| Condicional | acolloniria, acolloniries, acolloniria, acolloniríem, acolloniríeu, acollonirien |
| Imperfet | acollonia, acollonies, acollonia, acolloníem, acolloníeu, acollonien |
| Passat simple | acolloní, acollonires, acolloní, acollonírem, acolloníreu, acolloniren |
| Passat perifrastic | vaig acollonir, vares acollonir, va acollonir, vàrem acollonir, vàreu acollonir, varen acollonir |
Subjuntiu
| Present | acollonixca, acollonixques, acollonixca, acollonim, acolloniu, acollonixquen |
|---|---|
| Imperfet | acollonira, acollonires, acollonira, acollonírem, acolloníreu, acolloniren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, acollonix, acollonixca, acollonim, acolloniu, acollonixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.