Conjugació del verb acollonar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de acollonar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | acollonar |
|---|---|
| Gerundi | acollonant |
| Participi | acollonat, acollonada, acollonats, acollonades |
Indicatiu
| Present | acollone, acollones, acollona, acollonem, acolloneu, acollonen |
|---|---|
| Futur | acollonaré, acollonaràs, acollonarà, acollonarem, acollonareu, acollonaran |
| Condicional | acollonaria, acollonaries, acollonaria, acollonaríem, acollonaríeu, acollonarien |
| Imperfet | acollonava, acollonaves, acollonava, acollonàvem, acollonàveu, acollonaven |
| Passat simple | acolloní, acollonares, acollonà, acollonàrem, acollonàreu, acollonaren |
| Passat perifrastic | vaig acollonar, vares acollonar, va acollonar, vàrem acollonar, vàreu acollonar, varen acollonar |
Subjuntiu
| Present | acollone, acollones, acollone, acollonem, acolloneu, acollonen |
|---|---|
| Imperfet | acollonara, acollonares, acollonara, acollonàrem, acollonàreu, acollonaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, acollona, acollone, acollonem, acolloneu, acollonen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.