Conjugació del verb abocar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de abocar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | abocar |
|---|---|
| Gerundi | abocant |
| Participi | abocat, abocada, abocats, abocades |
Indicatiu
| Present | aboque, aboques, aboca, aboquem, aboqueu, aboquen |
|---|---|
| Futur | abocaré, abocaràs, abocarà, abocarem, abocareu, abocaran |
| Condicional | abocaria, abocaries, abocaria, abocaríem, abocaríeu, abocarien |
| Imperfet | abocava, abocaves, abocava, abocàvem, abocàveu, abocaven |
| Passat simple | aboquí, abocares, abocà, abocàrem, abocàreu, abocaren |
| Passat perifrastic | vaig abocar, vares abocar, va abocar, vàrem abocar, vàreu abocar, varen abocar |
Subjuntiu
| Present | aboque, aboques, aboque, aboquem, aboqueu, aboquen |
|---|---|
| Imperfet | abocara, abocares, abocara, abocàrem, abocàreu, abocaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, aboca, aboque, aboquem, aboqueu, aboquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.