Conjugació del verb ablamar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de ablamar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | ablamar |
|---|---|
| Gerundi | ablamant |
| Participi | ablamat, ablamada, ablamats, ablamades |
Indicatiu
| Present | ablame, ablames, ablama, ablamem, ablameu, ablamen |
|---|---|
| Futur | ablamaré, ablamaràs, ablamarà, ablamarem, ablamareu, ablamaran |
| Condicional | ablamaria, ablamaries, ablamaria, ablamaríem, ablamaríeu, ablamarien |
| Imperfet | ablamava, ablamaves, ablamava, ablamàvem, ablamàveu, ablamaven |
| Passat simple | ablamí, ablamares, ablamà, ablamàrem, ablamàreu, ablamaren |
| Passat perifrastic | vaig ablamar, vares ablamar, va ablamar, vàrem ablamar, vàreu ablamar, varen ablamar |
Subjuntiu
| Present | ablame, ablames, ablame, ablamem, ablameu, ablamen |
|---|---|
| Imperfet | ablamara, ablamares, ablamara, ablamàrem, ablamàreu, ablamaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, ablama, ablame, ablamem, ablameu, ablamen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.