Conjugació del verb abjurar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de abjurar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | abjurar |
|---|---|
| Gerundi | abjurant |
| Participi | abjurat, abjurada, abjurats, abjurades |
Indicatiu
| Present | abjure, abjures, abjura, abjurem, abjureu, abjuren |
|---|---|
| Futur | abjuraré, abjuraràs, abjurarà, abjurarem, abjurareu, abjuraran |
| Condicional | abjuraria, abjuraries, abjuraria, abjuraríem, abjuraríeu, abjurarien |
| Imperfet | abjurava, abjuraves, abjurava, abjuràvem, abjuràveu, abjuraven |
| Passat simple | abjurí, abjurares, abjurà, abjuràrem, abjuràreu, abjuraren |
| Passat perifrastic | vaig abjurar, vares abjurar, va abjurar, vàrem abjurar, vàreu abjurar, varen abjurar |
Subjuntiu
| Present | abjure, abjures, abjure, abjurem, abjureu, abjuren |
|---|---|
| Imperfet | abjurara, abjurares, abjurara, abjuràrem, abjuràreu, abjuraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, abjura, abjure, abjurem, abjureu, abjuren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.