Conjugació del verb abduir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de abduir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | abduir |
|---|---|
| Gerundi | abduint |
| Participi | abduït, abduïda, abduïts, abduïdes |
Indicatiu
| Present | abduïxc, abduïxes, abduïx, abduïm, abduïu, abduïxen |
|---|---|
| Futur | abduiré, abduiràs, abduirà, abduirem, abduireu, abduiran |
| Condicional | abduiria, abduiries, abduiria, abduiríem, abduiríeu, abduirien |
| Imperfet | abduïa, abduïes, abduïa, abduíem, abduíeu, abduïen |
| Passat simple | abduí, abduïres, abduí, abduírem, abduíreu, abduïren |
| Passat perifrastic | vaig abduir, vares abduir, va abduir, vàrem abduir, vàreu abduir, varen abduir |
Subjuntiu
| Present | abduïxca, abduïxques, abduïxca, abduïm, abduïu, abduïxquen |
|---|---|
| Imperfet | abduïra, abduïres, abduïra, abduírem, abduíreu, abduïren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, abduïx, abduïxca, abduïm, abduïu, abduïxquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.